Premi Web 2010 - Categoria Medi Ambienr

Biel Perelló - Fotobloc de natura

« Anterior | Inici | Següent »
L'amo En Llorenç

L'amo En Llorenç "Lloret" ens ha deixat

Ho esperava, ja feia un temps, i m'anguniava pensar en el moment... Avui a migdia, a Sa Pobla, ens ha deixat l'amo En Llorenç Serra Mariano "Lloret", el proper dia 23 de març hauria fet els 86 anys. En nom dels amics i amigues de s'Albufera vull fer arribar el més sincer condol a tota la seva família i amics.

Ell era el garriguer, el "guarda", l'encarregat del bestiar i de moltes coses més a "Sa Bufera", vaig tenir la sort de treballar, trescar i aprendre al seu costat entre el 1988 i el 1991 en que, de mala gana, es jubilà; ell deia "ja no me volen", però va estar feliç de sortir al "Brisas" i llegir les lloances que feien d'ell Joan Mayol i Xisco Lillo. Molts anys més el tinguérem amb nosaltres "de franc", venia molts dies "de visita", amb el seu "camionet" nou, seguint aportant la seva valuosa experiència i coneixement que han estat bàsics per a la consolidació de s'Albufera com a Parc Natural. El darrer cop que l'engrescarem per a fer-li una entrevista, la qual vos recoman llegir, va ésser el 8 de març del 2007. Han estat molts d'anys de convivència amb ell, em(ens) va ensenyar a comprendre i a estimar s'Albufera, darrerament m'honorava quan em deia que jo ja formava part de la seva família !.

Ha estat una gran persona i a la vegada un personatge singular, dels que deixen petjada. Va obrir el "prim" als nous "encarregats" quan es gestava el el parc (1986-87), compartint amb nosaltres noms de llocs, de plantes, d'animals i de coses que venien de temps llunyans, era un llibre obert, un pou de saviesa i bondat, a la vegada recte com un sergent que ens tenia a tots a les ordres. Home de paraula, fidel, fort i treballador com cap altre... (curiosament tenia mania a les serps !).

Aquelles gruixudes mans aferrades a la crossa fent anar el barquet pels canals, aquell "puret" al costat dels llavis, aquella indumentària característica i el renou matinal del seu "motoret" formen ja part del meu imaginari... les converses amb ell, les anècdotes i experiències compartides donarien per fer un llibre, però el seu passat sempre començava a s'Albufera, no parlava mai dels mals moments viscuts durant la seva vida (i no eren pocs), optimista com qui més, contagiava amor per la natura i per les tradicions que es van perdent.

Ell ja deu estar ara volant amb els "ugrons" o discutint-se amb el "Dimonió de Sa Bufera" per dins "es prim"... el seu esperit, amistat, fidelitat i feneria han marcat una època al Parc natural de s'Albufera, que serà irrepetible... juntament amb el bramul de la Queca, sentirem ara el del seu "motoret" i l'olor dels seus "purets" es mesclarà amb la de l'aigua i el fang. En Llorenç ja és part de s'Albufera, no li calen claus per a entrar-hi, tresca ben a l'aguait pels camins i malecons... que vagin vius els furtius !.

Als que l'heu conegut vos oferesc aquest espai, tal llibre de condol, ben segur que teniu moltes coses interessants per aportar...

Actualitzat: 18 de març 2012.

Llorenç Serra

Llorenç Serra

Llorenç Serra

Llorenç Serra i Pere Vicens © Ives Hennechart, 1990 (Llorenç Serra i Pere Vicens al Camí des Ses Puntes, a final de l'hivern).

Totes les imatges que acompanyen aquesta entrada estan fetes entre l'any 1989 i el 1993.

Comentaris

Llorenç "LLoret"

Joan Gelabert

Joan Gelabert | 09/03/2012, 22:10

L'amo en Llorenç ha estat la persona més integra que mai he conegut, de ben segur que els tamarells de sa Bufera ploren per ell.

El tamarell vora la mar

Si el tamarell és tot verd
i per la soca té sal,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si plora per colorins
de peixos i de coral,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si en rames la sal torna alta
i el color torna salat,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Blai Bonet
(Santanyí, Mallorca, 1926-1997)

Adeu Llorenç, Adeu Guarda!!

L'amo en Llorenç

Rafel Mas

Rafel Mas | 10/03/2012, 08:42

Vaig tenir la sort de conèixer a l’Amo en Llorenç en alguna de les seves visites a s’Albufera estant ja jubilat, potser un dia en que s’havien de moure les vaques d’allà cap a Biniatria. No vaig tenir la fortuna de poder aprendre d’ell ni compartir tant com altres buferers, ens topàrem en poques ocasions, però per jo era un regal qualsevol consell seu. Amb ell se’n va una tracalada de coneixements i experiència, però no tots, doncs un homo senzill i agradable com ell, va sabre compartir-los amb altres treballadors i els va deixar ben empeltats d’aquella estima que ell sentia per sa Bufera. Qui l’hagi tractat duu una o moltes estaquetes davall pell, una porció d’aquesta bona persona.

Comdol

Pedro payeras

Pedro payeras | 10/03/2012, 14:01

jo no puc dir amb orgull que el vaig coneixrer,pero per el que m'han dit i he sentit era un ome amb molt de coneixements de la natura per el que li agraim el pas per aqueta vida

Una "pescada" de fotges amb rall.

Macià Blázquez Salom

Macià Blázquez Salom | 10/03/2012, 14:42

Fa uns 22 anys, Biel Perelló em duia a berenar sovint a Sa Fonda des Tren. Sèiem amb caçadors, pescadors, pagesos i amb l'Amo en Llorenç. Jo era el representant del GOB a la junta rectora del parc, per la qual cosa els poblers veterans em feien l'abús amb històries inversemblants que pretenien escandalitzar-me, pobre de mi ecologista ciutadà! La més extravagant de totes les que record és la d'una "pescada" de mitja dotzena de fotges que havia fet en Pau "Greixura"... amb un rall! Guard molt bon record del fart de rialles de la guarda de companys de l'Amo en Llorenç a costa de la meva ingenuïtat. Biel manejava molt hàbilment les converses, entre exageracions i mitges veritats que els veterans li permetien saber, fins a fer d'ell el millor hereu de l'Amo en Llorenç en la nissaga de "garriguers" de S'Albufera. La bonhomia i complicitat de l'Amo en Llorenç sempre ens acompanyarà.

Un home d'aigua i crossa.

M. Àngels Ferragut

M. Àngels Ferragut | 10/03/2012, 18:36

Hi ha persones que al néixer el temps els ferma a un lloc i com la llavor a la terra, un hi queda arrelat de vida. Si em demaneu qui era, vos diré:

Un home senzill.
Un home ferm.
Un home tranquil.
Un home de mirada neta.
Un home d’auba.

Un home d’aigua i crossa

Més sobre ell...

Biel Perelló

Biel Perelló | 10/03/2012, 19:03

És un gust llegir els comentaris que anau deixant !. He trobat la que crec va ésser la darrera "entrevista" que li varen fer, el 8 de març de 2007... va sortir a la publicació ESPAIS (Núm 1, gener-juny 2007, Espais de Natura Balear) la qual va tenir molt poca difusió, només es va editar aquest número.
Enllaç a l'entrevista..

Aprofit per a comunicar que el seu funeral és dilluns dia 12 a les 19:30 a l'església de Sa Pobla.

Fins sempre

Alex Forteza

Alex Forteza | 10/03/2012, 21:03

Al llarg dels anys la vida dona moltes voltes, i m'ha duit a llocs i situacions que mai imaginava. Fou així com no se bé com vaig anar a fer feina a Sa Bufera, fa quasi 24 anys.
Per aquesta carambola vital vaig tenir la sort de poder coneixer a l'amo En Llorenç , un home d'una peça, que me va transmetre el seu saber, me va oferir la seva amistat desinteressada i me serveix d'exemple per intentar ser una mica millor persona cada dia.

Fins sempre.

Alexandro

L'amo en Llorenc

Maties Rebassa

Maties Rebassa | 11/03/2012, 06:58

No vaig passar llargues jornades amb ell, no vaig tenir aquesta sort. Sí curtes estones, com a glopades d'aire fresc. Em bastaren per a saber com era: persona amable, íntegra, compromesa... una mica polissona... excel·lent persona!
L'amo en Llorenç sempre ha estat present a Sa Bufera, i sempre hi seguirà. Cap dels que l'hem conegut l'oblidarem... Sa Bufera tampoc!

30, 40, no hem arribat mai...

Toni Verd

Toni Verd | 11/03/2012, 09:39

L'amo en Llorenç, quantes coses em venen al cap!. Saviesa, pau, món, amistat... El renou del motoret, el silenci de la crosa i el barquet. Les vetllades darrere els pescadors furtius d'anguiles sempre eficients i justes. El flaire dels purets. La recollida del bestiar. amb el "VINE ! VINE !", la seva paraula ferma... quantes coses ens ha transmès de Sa Bufera. Sempre hi sereu present, i sereu un exemple per tots els que l'estimam. Heu partit sense esbrinar allò del 30. 40, no hem arribat mai. Adéu amic !.

Jurat

Miquel Cantallops

Miquel Cantallops | 11/03/2012, 19:31

Tan sols un dia vàrem estar junts. Vengué amb les sabates de fer via per dur les vaques a Biniatria.
El VINE! VINE!!! sempre està amb nosaltres.

Gràcies per haver ensenyat als que m'ensenyen a mi.

L'amo en Llorenç

Miquel Frontera

Miquel Frontera | 12/03/2012, 06:39

Tenc ben present el bon mestratge de l’amo en Llorenç, el seu tracte amable i profundament respectuós. Ens va saber transmetre allò que havia après dels seus majors. No demanava res a canvi. En tenia prou amb l’aire que respirava per viure. Passava gust de trescar per sa Bufera. Crec que això el feia feliç: l’aire, l’aigua, els aucells... Des d’aquí voldria enviar el meu condol als seus familiars i amics. Una forta abraçada.

Miquel

Que queda de poc, i que queda de molt, d'una persona!

Joan Mayol

Joan Mayol | 12/03/2012, 08:07

La mort d'una persona com l'Amo en Llorenç aborrona: tota una vida d'esforç, d'estimació als seus, d'acumular i transmetre experiències, anorreada pel darrer batec del cor. L'Amo en Llorenç és una de les darreres baules de s'Albufera prèvia al parc (de les caçades, les pescades, la fàbrica de paper, la gran transformació turística...) cada vegada queden més poca gent que tengui aquells records. Ell va passar a fer feina a s'Albufera amb la compra de la finca pel Govern, pel que he pogut saber, el pacte de venda dels terrenys incloïa el compromís de fer-se càrrec del garriguer... Quina sort tenguèrem!
Però també queda molt, d'una persona. Basta veure aquests comentaris: el record i l'estimació per l'Amo en Llorenç són vius en els nostres esperits. Res més, res menys! Una abraçada a tots els que compartim aquests sentiments.

L'adeu a l'amo en Llorenç

Catalina Massuti Jaume

Catalina Massuti Jaume | 12/03/2012, 15:45

L'amo en Llorenç era una bona persona, una persona especial i entranyable. No he tengut la sort de compartir molts de moments amb ell, però els pocs que vaig tenir han quedat ben gravats a la meva memòria. El darrer celebrant un dia de Sant Llorenç fa un parell d'estius.

Ha estat un referent i un mestre per a totes les persones que han treballat al parc natural de s'Albufera. No he sentit més que lloances envers a ell. Segurament la gestió del Parc hagués estat un altra sense els seus coneixements i el seu bon fer.

Gracies per tot, l'amo en Llorenç.

Catalina Massuti

Re: L'amo En Llorenç "Lloret" ens ha deixat

Francesc Lillo

Francesc Lillo | 12/03/2012, 17:55

Massa prest ens heu deixat l’Amo en Llorenç: teniem tantes converses pendents, tantes experiències que recordar, tants de noms que repassar junts: d’escuradors, pescadors i caçadors, furtius i no, de bovers; i de llocs : síquies i malecons, turons i rasos.
He plorat la mort d’un homo de pasta molt especial, íntegre de cap a peus, apassionat com un nin petit en tractar-se de la feina a s’Albufera, ja fos encalçant vaques, cercant morenells o estirant la barca amb l’aigua al coll per dins un canal perdut del món.
El vaig conèixer a Ca Na Beatriu on tenia la casa com a garriguer de la part privada. Sempre hospitalari, em va convidar moltes vegades a fumar davant el portal i conversar, ell com a garriguer d’una banda i jo de l’altra. Quan es va comprar la part d’ICONA i va començar a fer feina pel Govern, la seva alegria era desbordant i la seva energia incombustible. Fins el dia de la seva jubilació no va aturar de donar voltes per la “finca” amb el mateix esperit.
No tenia hores ni festes compromeses: a les tres de la matinada a Ses Puntes, per ajudar a parir a una vaca amb un fred de por; a s’Oberta fent la nit esperant als furtius, les nits de rotjada i tempesta, quan baixava l’anguila...
Record una experiència que me va quedar ben gravada i que me recordava un passatge de la novel•la de Dersu Uzalá: feia un parell d’hores que recorríem el malecó de la Síquia d’en moix, cercant morenells, pujant cap a Son Carbonell. A cada siquió que travessàvem hi havia un tauló vell, per poder passar, duit de feia molt de temps pels mateixos furtius, caçadors o pescadors.
Era un dia de fort vent i feia molt de fred. Començava a fosquejar. Quan arribàrem quasi a dalt de tot, devers el segon taulell, ens trobarem amb una síquia ben fonda i no hi havia tauló. Encara és com si ho veiés: sense dir res, ràpidament amb el falçó que duia a la ma va començar a tallar manades de sesquera, amb una rapidesa i agilitat admirables, fins tenir-ne un bon munt. Es va posar a cordar fulles de sesquera i les va anar lligant, fent un bolic ben pitjat i amb les manades fermades una a l’altra va fer un pas i passarem sense banyar-nos a l’altra banda.
Massa coses quedaven encara l’Amo en Llorenç per recordar, asseguts a la vela o amb un rebentat de canya al cafè dels caçadors!
En memòria de l’amo en Llorenç “Lloret”, i amb el meu sincer condol a tota la família.

gràcies Biel

Ruth Escribano

Ruth Escribano | 12/03/2012, 21:07

gràcies per presentar-me l'amo en Llorenç, jo vaig tenir la sort de fer l'entrevista que mencionaves més adalt i record aquell dia amb ell a S'Albufera com si fós ahir mateix, va ser entranyable i guardo molt de records d'aquella joranda compartida també amb na Catalina, amb tu Biel, en Matias i més

gràcies Llorenç per haver estar un exemple de sabiduria i bona gent! i gràcies Biel per donar-mos la idea de l'entrevista i apropar-nos a l'amo en Llorenç

Re: L'amo En Llorenç "Lloret" ens ha deixat

Pere Tomas

Pere Tomas | 12/03/2012, 21:16

El vostre record, l'amo'n Llorenç, és i serà sempre en noltros i mai s'esvairà. Sigui damunt la barca pel canal d'en Palet, crossa en ma, amb el motoret i la carabina tornant del cami des Senyals, o amb el puret a la boca després de treure un morenell furtiu dervers la síquia des Polls. Seguiu i sempre seguireu present en la nostra memòria cada cop que vegem coll verd, escoltem una queca o simplement passegem per l'estimada Bufera. El somriure a la boca, els ulls vius i plens de sabiduria, les mans grans i marcades per l'experiència, aquella broma intel.ligent que surt de la vostra humanitat..., tantes coses que ens ensenyen que l'important i el que compta en realitat és l'honestetat i l'amistat.

Gràcies, l'amo'n Llorenç per haver estat un gran mestre i amic per tants de nosaltres, i per haver creat vos la vertadera escola de buferers. Ens retrobarem per devers es prim quan tots els buferers que t'hem conegut, t'estimam i tant hem apres de tu, ens hi apropem per, com fas tu ara, volar amb l'ugró, l'arpella i el coll-verd, o nedar amb el moixò, l'anguila i l'espinós.

Pensam i pensarem en tu, Llorenç.

No s'ha perdut el pouet d'en Rua

Pere Vicens i Siquier

Pere Vicens i Siquier | 13/03/2012, 17:35

Pocs quedem, avui, que puguem anar a cercar el que queda d’un pou petit, un pouet: el pouet d’en Rua.
Allà, al Colombars, entre basses salabroses, hi ha un fort on, un temps, l’aigua era bona. L’empraven per cuinar els fideus o l’arròs...per dinar...per beure...
Un dia ens hi dugueres. Hi havia en Xisco i en Biel... i potser algú altre... No ho record del tot...
També em ve a la memòria la vegada que travessàrem una llengua de foc, un dia a s’Amarador. En Martí Mayol, un bomber del Serpreisal i jo t’acompanyàrem pel malecó del canal d'en Moix per apagar un foc que ens havia escapat... i quedàrem encerclats per l’incendi... enmig de la cesquera i del canyet...
En sortírem sencers... o quasi... Tu hi deixares, ben secorrades, les celles...!
Llorenç, guardaré gelosament el que em mostrares per poder entendre els ritmes buferers. A crossar i manar el barquet amb les cames..., a preveure i acceptar l’inexplicable trespel de l’agost..., a parlar del farruell, de la barbaresca i del cel.lot...
Te’n has anat quan encara el canyet és sec i rònic, però saps que les trompes prest tornaran altes i verdes... i aquesta setmana ja han arribat les oronelles...
Llorenç "Lloret": el pouet d’en Rua no s’ha perdut.

Nu a sa gargamella.

Gabriel Puigserver i Gil de Sola

Gabriel Puigserver i Gil de Sola | 20/03/2012, 23:20

L'any 1989 duguerem les vaques a s'Albufera un lloc mític amb un personatje singular. Vaig aprendre molt, gaudint de la seva saviesa sobre el bestiar i l'entorn húmid. M'ompl d'orgull poder dir que jo també el vaig conèixer.

Llorenç “Lloret”

Nick Riddiford

Nick Riddiford | 22/03/2012, 14:10

The Riddiford family has vivid and happy memories of Llorenç “Lloret”. He was one of the first staff members we met when we came to the Parc in 1989. We saw him almost every day as he rode the tracks on his small motorbike. He always wore a big smile and greeted us with a cheerful “morning”. His pronunciation and delivery of “morning” was so linguistically perfect that most Americans in our project – which was an Earthwatch project at the time - thought he was English! Sadly for the Americans, his English did not extend beyond that greeting. Nevertheless he would patiently listen and, with hand and arm gestures accompanied by a perennial broad smile, would communicate in his own inimitable way.
There was a natural warmth and charm about Llorenç which transcended language barriers. My wife and daughter loved him and were always delighted to see him. On every visit he would greet me like a long lost friend and after his retirement sought me out to say “hello” whenever he visited. He will be sorely missed.

Nick Riddiford and on behalf of wife Elizabeth and daughter Naomi
(TAIB)

L'amo en Llorenç

Margalida Roig

Margalida Roig | 22/03/2012, 14:15

Malgrat no vaig tenir l’honor de conèixer l’amo en Llorenç personalment, he pogut gaudir de les històries i anècdotes d’aquells que varen compartir moltes hores amb ell, absorbint coneixements i experiències i, em qued amb la plena sensació que, gràcies als seus coneixements i bon fer, podem gaudir de Sa Bufera que avui coneixem.

Aprofitant l’entrada d’en Nick i en previsió que algú no pugui entendre les seves belles paraules, m’he pres la llibertat de fer una petita traducció:

Llorenç “Lloret”
La família Riddiford tenim records intensos i alegres d’en Llorenç "Lloret". Va ser un dels primers treballadors que vàrem conèixer quan vàrem venir al Parc al 1989. El vèiem, gairebé cada dia, quan colcava pels camins amb el seu motoret. Sempre mostrava un bon somriure i ens saludava amb un alegre "morning". La seva pronunciació i oratòria de “morning” era tan lingüísticament perfecte que la majoria d’americans del nostre projecte (que en aquells moments era Earthwatch) pensaven que era anglès! Malauradament pels americans, el seu anglès no anava més enllà d’aquella salutació. Però ell escoltava pacientment i amb gestos de mans i braços, acompanyats d’un ample somriure perenne, es comunicava a la seva inimitable manera.

La calidesa i l’encant naturals de Llorenç transcendien les barreres del llenguatge. La meva dona i filla l’estimaven i sempre estaven encantades de veure’l. A cada visita em saludava com si fos un amic perdut feia temps, i després de la seva jubilació em cercava per dir “hola” sempre que venia. El trobarem molt a faltar.

Nick Riddiford i en nom de la seva dona Elizabeth i filla Naomi

Bons records

Llorenç Capellà

Llorenç Capellà | 22/03/2012, 17:30

Quan vaig arribar me digueren que ja no hi era, ja l’havien jubilat, però..... ni prop pensar-ho, molts matins sentíem el renou del seu motoret arribant a les cases de Sa Roca, sempre disposat a donar una ma, a insinuar un consell, a ensenyar el que volguéssim aprendre.
Per nosaltres va ser poc més d’un any i mig de vida "buferera", diferent, intens i molt enriquidor, ple de bons records, en el que L’amo En Llorenç ens va ajudar molt a poder adaptar-nos d’una forma ràpida a un ambient tant diferent.
Mai va dir que no a res, al contrari algunes vegades era complicat fer-li entendre que no era necessari que es molestes quan havíem de fer tal o qual cosa, s’estimava més ser-hi. Crec que ell era feliç fent el que fos per a s’Albufera, es trobava a gust trepitjant canyet, fang o sesquera, manant el barquet pels canals, o seguint el bestiar pel Ras, ...va donar molt, esperem que s’Albufera sàpiga tornar qualque cosa de tot això a en Llorenç “Lloret”.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars