Cap de fibló a Son Colom
"La meva tristesa ve d'haver fet seixanta anys de feina i tenir, no és per jo dir-ho, la finca en funcionament i ben conservada, cuidant-la per a que els nostres nets la poguessin veure; i en quatre minuts ha desaparegut tot... ja serà una cosa que nosaltres no tornarem a veure". Eren les paraules de Martí Solivellas, l'amo de Son Colom, després d'haver expressat que havia plorat "com una Magdalena" al veure la destrossa que el cap de fibló de la nit del 12 al 13 de setembre havia ocasionat a l'entorn més preuat per ell i els seus.
Aquella nit al Clot d'Albarca (Escorca), devers les 23 h. cinc inacabables minuts fóren suficients per arrasar una àrea de prop de 80 Ha. d'alzinar i oliverar; alzines de 200 a 500 anys (de fins a 1,5 m. de diàmetre) varen ésser arrabassades d'arrel i desplaçades desenes de metres; les cases i els animals també patiren els estralls. Son Colom es convertí en "zona zero", vents de prop de 250 Km/h. provocaren el desastre, afectant també les finques de Ses Tosses (on les cases patiren més), Son Colomí, Can Pontico, Son Llobera i Albarca a mesura que es desplaçaven cap al Santuari de Lluc i els seus voltants (ja amb vents de 148 Km/h.); la major part dels edificis d'aquest emblemàtic lloc de Mallorca perderen la teulada, volaren trossos de teules i vidres tals projectils, caigueren també algunes parets interiors i l'arbrat va quedar arrasat (s'han valorat els danys al edificis en 1.850.000 €). La nit al Santuari va acabar amb tres persones ferides lleus i 150 evacuades.
El Santuari de Lluc se'n sortirà, no li faltaran ajudes, els propietaris de les finques del Clot d'Albarca (que formen també part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i del Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat), no ho tendran tan fàcil pel fet d'haver-se denegat la declaració de zona catastròfica. Esperem que el Govern col.labori de ferm (al manco amb mitjans humans) en la neteja dels boscos de les finques particulars amb la finalitat de restablir-hi l’ecosistema i evitar les plagues, retirant també tots els arbres caiguts dins el llit dels torrents abans d'acabar la tardor.
Què va passar al Clot d'Albarca? A l'espera del que, un cop analitzades totes les dades, puguin determinar els científics del Grup d’investigació en climatologia, hidrologia i riscos naturals de la UIB, podem suposar que el fenomen fou un cap de fibló o un esclafit, o una combinació d'ambdós, però amb una força considerablement per sobre la mitjana dels que es produeixen freqüentment a les Illes; la majoria dels episodis que es detecten (seguint l'escala Fujita millorada) es troben dins la categoria EF0 i EF1, el del 12-13 de setembre va arribar a EF2 i possiblement a EF3 a Son Colom (parlam de 219–266 Km/h.). L'episodi comparable que tenim més proper és el del 4 d'octubre de 2007 a la zona de Palma.
A les Illes Balears els caps de fibló i els esclafits (aquests darrers anomenats tècnicament "Downburst") són fenòmens freqüents de setembre a novembre, formen part del nostre clima, històricament han estat els que han ocasionat més estralls juntament amb les inundacions (a vegades venen associats !), malgrat s'hagin estudiat bé, sobretot per l'investigador de l'AEMET Miquel Gayà, són encara de mala predicció donada la seva localització tan puntual. Amb la instal.lació del radar meteorològic de l'AEMET al Cap Blanc (19/12/2007) disposem d'una de les millors eines a l'efecte... però ja s'ha vist que aquesta tecnologia no és encara suficient.
La foto que acompanya aquesta entrada es va fer dies després del cap de fibló a Son Colom, la persona (gràcies Alex !) ens dona una idea del tamany d'aquesta alzina centenària que fou arrabassada d'arrel i desplaçada una quarantena de metres de la seva ubicació.
Vos recomanem veure el documental "Caps de fibló - 5 anys després" emès a IB3TV el 7/10/2012. Hi trobareu informació ben interessant sobre el succeït al Clot d'Albarca.
Per a mes informació:
Subvencions?
Pere C. | 15/10/2012, 08:32
Si que es trist veure com els afectats que no son del monestir no poden accedir a ajudes per a arreglar els arbres, fa anys que el Parc de la Serra donava subvencions per moltes feines i millores, no puc entendre com ara no hi ha cap possibilitat per aquesta gent. Així com a Lluc apadrinen teules hauran de pensar a veure si apadrinen alzines o oliveres. Tambe s'ha lluit el batle d'Escorca negant la zona catastrofica. Impressionant la foto, m'ho contaren gros de com va quedar la finca.