Premi Web 2010 - Categoria Medi Ambienr

Biel Perelló - Fotobloc de natura

« Anterior | Inici | Següent »
El Cavall de serp

El Cavall de serp

El cavall de serp, Mantis religiosa, també conegut com pregadéu, ressadora, plegamans, beata... és un insecte llegendari que malauradament no sol ésser considerat simpàtic per a la majoria de la gent, però sens dubte tot el que l'enrevolta és fascinant. No podria ésser menys per una espècie on les femelles solen devorar el mascle després de la còpula, així no és d'estranyar la llegenda i el mite: la dona devoradora d'homes, l'atracció fatal fins a la mort,... tòpics humans que res tenen a veure amb el que succeeix al món de les mantis. També he sentit a dir que els cavalls de serp són portadors de missatges del mes enllà.

Dins la família de les mantis n'existeixen al món mes de 100 espècies diferents, a Europa s'en coneixen una dotzena i a les Illes vuit. El tamany del Cavall de Serp varia entre els 42 i els 75 mm., la femella és mes gran que el mascle, tenen un cap dotat amb alta mobilitat, amb dos grans ulls hipnòtics que li donen un ample camp de visió i tres ulls mes petits entre mig, disposats en triangle. Els ulls grans són compostos, com els habituals en insectes i permeten veure en color i enfocar molt bé. Els ulls petits, en canvi, sols discriminen llum i foscor. Té sis potes, de les quals les dues del davant són les que utilitza per a capturar les preses. El mascle té ales ben desenvolupades i pot volar. L'abdomen de les femelles és més gruixut que el dels mascles. És de color verd, marró o grogós (es creu que el seu color ve determinat pel lloc on va efectuar la seva darrera muda), el seu mimetisme amb el seu entorn les caracteritza.

Viu a zones ben assolellades i descobertes, amb vegetació baixa amb clarianes. Amb el sigil i efectivitat que les caracteritza, amb les dues potes davanteres capturen insectes, petits amfibis i fins i tot aucells. Es reprodueix per ous. Els posen a la tardor dins ooteques sota les pedres o enganxades a branques. Les ooteques tenen aspecte d'esponges i contenen uns 200 ous. Cap a finals de primavera neixen les nimfes que muden 6 vegades fins a esdevenir adultes.

La fatal atracció del Cavall de serp (de Centpeus)

El més espectacular és evidentment el seu comportament durant la còpula. I aquí cal matisar que hi ha moltes espècies de mantis i que també hi ha molts tipus de comportaments diferents. El procés s'inicia quan les femelles comencen a generar una feromona per atraure als mascles, que són comparativament més petits. Desprès hi ha un ritual en que es toquen les antenes i fan una mena de dansa, però que pot variar d'uns tipus a altres.

I desprès té lloc la còpula. I aquí és on hi ha el merder. En general s'exagera una mica el que passa, i les femelles no devoren al mascle en acabar a no ser que estiguin realment afamades. Sembla que aquest comportament és més freqüent en animals en captivitat. En tot cas, de vegades si que se'l mengen.

Però realment no és desprès de la còpula. Normalment és durant. I hi ha alguna espècie de mantis en que si que ho fa quasi sempre. Exactament el que fa la femella és arrencar el cap del mascle, menjar-se'l i continuar durant unes quantes hores copulant amb la resta del cos del pobre mascle. I encara més. Si no decapita al mascle, la fecundació difícilment té lloc. Sembla que els mascles tenen vies nervioses inhibidores que si no es tallen (literalment) bloquegen la copulació.

Dura vida la dels mascles de mantis. Si amb el sexe, la primera vegada ja vas prou nerviós, la perspectiva que t'arrenquin el cap a mossegades ha de ser realment com per bloquejar qualsevol estímul.

Cosa que fa pensar que les feromones de les femelles de mantis han de ser realment irresistibles!

Actualitzat 11/08/2008

Per a mes informació vos recoman:

Comentaris

Perdre el cap pel sex.

Pepe

Pepe | 22/06/2008, 22:30

És un animal fascinant, la primera vegada que vaig poder observar un de bons i de veres va ser aquí a Mallorca i vaig estar mitja hora observant fins que vaig tenir la sort de veure com capturava una mosca, una de les escenes més espectaculars de la natura que he vist en directe.

La foto és de "ciència ficció".

Amfibis? Aucells?

Cambessèdes

Cambessèdes | 23/06/2008, 12:24

Me he quedado a cuadros con lo de 'capturen insectes, petits amfibis i fins i tot aucells', concretamente por los dos últimos grupos...

Dejo un 'tubo' gracioso sobre la mantis, y atentos porque en uno de los fotogramas lo que sale es un odonato (si no me equivoco):

Ver vídeo

Saludos.

Casualitat

Pepe

Pepe | 24/06/2008, 23:05

Quina casualitat feia molt que no veia cap mantis i avui he vist una diminuta (1cm).

A Cambessèdes

Joan

Joan | 25/06/2008, 07:09

Molt bona la teva web i també el vídeo que han enllaçat !. Si que és impressionant la vida d'aquest insecte.

Al Balears

Pere

Pere | 27/06/2008, 06:24

Biel, per si no ho has vist, al Balears (suplement de medi ambient i turisme) del passat dimecres feren una ressenya de la teva pàgina web. No he trobat però l'enllaç a internet.
Salut !

És preciós

Xesca Ensenyat

Xesca Ensenyat | 28/06/2008, 11:44

Si em dónes permís, més tard el penjaré. Ara el que he penjat és UNA ALTRA VIDA, 65

... la marató ja ha passat el passeig Cornelius Atticus (per aquí l'altre dia hi vaig veure circular un pobre anfossol, l'assassí del qual fou condecorat pel Govern balear amb una placa d'aquest mateix nom)

L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

un bloc de mesvilaweb.cat

que fa dies que ha assolit les 40.000 visites (als vuit mesos i escaig d'existència) gràcies al suport de la gent normal i municip0al ...

Gràcies a tots per haver-me fet recuperar les meves horces

El cavall de serp

Guillem X. Pons

Guillem X. Pons | 11/08/2008, 07:02

Hello Biel,

Alguns comentaris respecte a la introducció. A les Balears s'han citat més de dues espècies de màntids. La majoria de gent comenta la presència de Mantis religiosa, però hi ha, com a mínim 8 espècies. La darrera citada fou Sphodromantis viridis, un "nou vingut" força comú (he vist exemplars al campus de la UIB). La presència d'aquesta espècie fou publicada al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears (volum 49, 2006), a un article de X. Canyelles i G. Alomar.

Enhorabona i una forta abraçada
Guillem X. Pons

increible

Nil

Nil | 23/01/2010, 16:44

soc un nen que a l'escoa m'han demanat un treball sobre un invertebrat jo he pensat l'amantis i estava deprimit perque no trobava res i m'ha sorpres aquest blog i m'he animat mes.

M'ha agradat molt
Gracies

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars