Premi Web 2010 - Categoria Medi Ambienr

Biel Perelló - Fotobloc de natura

« Anterior | Següent »
25 anys del Parc Natural de s'Albufera

25 anys del Parc Natural de s'Albufera

Avui fa 25 anys de la declaració del primer parc natural de les Illes Balears. El 28 de gener de l'any 1988 es signava el decret 4/1988 pel qual la zona humida i els sistemes dunars de s'Albufera de Mallorca començaven la singladura de la Conservació.

Assolir aquesta declaració no va ésser tasca fàcil, el procés es va iniciar fermament a principis dels anys 70 i en ell s'hi veren implicats molts actors de diferents àmbits geogràfics, però el paper fonamental el va jugar la societat mallorquina encapçalada per la tasca del GOB. La història és llarga i altres la podrien contar molt millor que jo; em remet, a nivell de recomanació personal, als articles de Joan Mayol (Diario de Mallorca, 23 juny 1971), de Miquel Rayó (5 de novembre de 1972), a la monografia Per què volem salvar s'Albufera del GOB (1976), al número 720 de la Revista Lluc (Març-abril, 1985) i a un article de Xisco Avellà a l'Ecologista (Núm. 3, estiu 1986).

Seguint amb "apunts" de la gènesi del Parc Natural de s'Albufera voldria recuperar un fragment de les conclusions de l'ESTUDI ECOLÒGIC DE L'ALBUFERA DE MALLORCA (Departament de Geografia de la Universitat de Palma. Desembre, 1980). Encarregat per l'antic ICONA i coordinat per Bartomeu Barceló i Joan Mayol:

...Hem de considerar l’Albufera com a objecte d’investigació científica i com a element didàctic. El seu coneixement pot situar-se a dos nivells: el que suposa una constant ampliació des de la seva realitat, conseqüència de la investigació de naturalistes, geògrafs, antropòlegs, economistes, etc. i el que suposa la divulgació d’aquests coneixements. Per això considerem convenient la creació a l’Albufera d’un centre d’estudis sobre la mateixa que podria estar relacionat amb la tasca investigadora de la Universitat. Aquest centre podria disposar, amb finalitats didàctiques, d’un museu i altres instal·lacions i mitjans (audiovisuals, guies, publicacions, itineraris, etc.) on qualsevol persona interessada, especialment les escoles, pugui arribar a conèixer l’ecosistema de l’Albufera i el seu passat. Finalment i com principal conclusió d’aquest estudi, es considera que l’espai que ocupa l’Albufera i els seus voltants, exceptuant, lògicament, les àrees degradades i perdudes irreversiblement, ha de ser conservat en la seva integritat, traient-lo de l’abandonament actual i evitant qualsevol especulació jurídica o econòmica que pugui afectar-lo negativament. Considerem que l’Administració hauria d’assumir aquesta responsabilitat davant d’un espai l’interès social del qual és per sobre de qualsevol interès privat.

En el decurs del darrer quart de segle s'han declarat 11 espais naturals protegits més, sota diferents normatives que han generat l'ample ventall de figures de protecció a l'abast de tothom. Els espais naturals declarats no han estat absents de problemes en cap moment, alguns han patit retallades en superfície, altres canvis de model de gestió o manca d'ella, però any rere any, i fins el 2011, la tendència global havia estat, si més no, positiva. Al llarg d'aquests anys, la base de les reivindicacions socials i ecologistes dels anys 70 i 80 no ha canviat gaire, sota el lema "Salvem X" s'han desenvolupat amb èxit successives campanyes encaminades a la protecció dels espais més importants i singulars del nostre territori (malgrat encara quedin objectius molt importants sense assolir).

Ara, la tendència s'ha invertit i 25 anys d'esforços se'n poden anar en orris: per les dràstiques retallades pressupostàries, pels acomiadaments sense sentit de 25 treballadors i treballadores d'Espais de Natura Balear, per la mercantilització i privatització de serveis... el 2012 pot haver estat el pitjor any de la història dels espais naturals protegits de les Illes. Tots vivim del medi ambient!

Prou retallades als parcs naturals

 (Segueix)